MACHU PICCHU

Per fi, el gran dia. La visita al Machu Picchu, la ciutat inca abandonada.
Amagada durant segles per la selva i descoberta oficialment en 1911.
Ahí estem, en la vista típica del Machu Picchu... i nosaltres posant.
Darrere està el Wayna Picchu, es la formació que aparenta la cara de un inca tombada.
Pues be... hem pujat DALT DE TOT, a la muntanya més gran que apareix al fons.

Autènticament espectacular, unes vistes de vertigen i un sender estret i pel mitg de plantes selvàtiques (i animalicos).

Hem fet sort per que sols poden pujar dos grups de 200 persones i ens hem alçat a les 3:30 del matí per a ser els primers. Per a fer-se una idea, al Machu Picchu entra una mitja diaria de 3500 persones.

Després hem fet el recorregut complet, complet, complet, complet al Machu Picchu. Ho hem vist tot, tot, tot, tot... i estem baldats, baldats, baldats, baldaaaaaaaaaaaaats.



Ací una vista des de la pujada al Wayna Picchu.




Des de ací la vista... enorme.




Els quatre al Wayna Picchu, es pot veure la ciutadel·la. Estem a mitat de camí del punt més alt del Wayna Pichu.






Juan posant.
Ficar-se dret a aquesta part, feia tremolar les cames.
Ací estavem els quatre al punt més alt, de la muntanya més alta, del lloc més alt... (etc).






Una vista general d'una part del Machu Picchu.



Acò és l'altar del Machu Picchu, el lloc més important.




Ací tenim de fons la cara de l'inca






Demà cap a Cuzco.

Salutacions a tots i gràcies per escriure, vos llegim a diari.

Tornem a la càrrega, hui, fiquem dos dies.

Ahir anarem al mercat de Pisac i Chincheros i després ferem una Pachamanca en casa de Heberth i Flora, familiars de Juan.
Una familia molt agradable i hospitalaria que ens oferiren menjar típic del Perú.

Huí hem fet una excursió per els voltants de Cuzco per vore els diferents llocs arqueològics.
En aquest moment estem a Ollantaytambo.






Açò es Inca Kola, més famosa que la Coca Cola a Perú. Està prou bona, fa un gust molt dolç, la meva dona m'està dient que no li agrada... i sí, te un color groc canari que asusta.




Ací tenim el mercat de Pisac, el més bonic vist fins ara, molt colorit, gran i variat, molta artesania... te un gran surtit de fruïtes i verdures exòtiques.



I ací un autèntic Coca Shop (la reostia), tot fet en fulles de coca. Natural 100%, fins les magdalenes i inclús gelat de coca. El tio de la tenda era "simpatiquíiiisim", es pot comprobar en la cara de felicitat de la foto... es perpétua.



I ací la pedra dels 12 ànguls en Cuzco... molt coneguda i tal.
El mèrit és que, per encaixar-la hagueren de tallar-la a conciència en les ferramentes dels Inques



Ací estem a Saqsaywaman, una fortalessa dels inques que va ser pràcticament derruida pels españols... Si es que son de un perillós...
La veritat es que cada vegada que sentim parlar de la època de la conquesta (1532 en avanç pel tito Pizarro) per part del españols, es per sentir com destruïen i saquejaven.



Ací podem vore una extensió de Saqsaywaman

I ací baix la meua xicona desafiant al inca de pedra.







I ací junt a un sapo de pedra al llac (sec des de fa segles) de Saqsaywaman.
Simbolitza l'aigua i la pluja (el sapo, no la meua dona).

I ací baix unes fotos de Q'engo fent el ganso.







Ale pues, demà més... si acàs, i si no al "sandemà".

Gràcies per "hacer la taba" i "ahí nos vidrios" (from the consejo of MariolaiJuanjo TM)

PD: Jo per "cacharro" ho entenc en castellà de España... ejem.

Hui, hem fet un excursió turística des de Puno fins a Cuzco. Hem fet parades en Pukara, on hem vist lito-escultures de la cultura andina, després al mirador la Raya a 4335 metres d'altura on es veuen al fons els Andes nevats, després a Raqchi on hem vist les ruines de un temple dedicat al deu Wiraqocha.


Després a Andahuaylillas, on hem vist la basílica de San Pedro Apóstol coneguda al Perú com "Capilla Sixtina de América", la veritat es que es una esglesia molt carregada de pintures, or, plata i mescles de cultura morisca, cristiana i andina. No hem pogut fer fotos de l'esglesia.





Ací tenim a la pelailla posant als andes.






"Restaurant" on hem dinat hui... escàs i no massa bó, a diferència de la resta de dies que menjem de puta mare.

Vist que el dijous ens ficarem les botes per 4,25 euros, ahir ens ferem un homenatge a un restaurant de luxe. Plats que ni l'Adrià per 10 euros, jeje.

Ahí dalt estic jo donant de menjar a una alpaca... la desagraïda no em feia cas. Per a mi que volia coca.

Temple de Wiraqocha.






Huí poques fotos, a vore si els pròxims dies pujem més.





Ací el personatge de la foto vos saluda.



Per cert, ja ens hem aclimatat a l'altura, si ara ens feren un control anti-dopping segur que donavem positiu per excés de glòbuls rojos.

Excursió al llac Titicaca, el més alt i més extens navegable.

Hem fet una parada al mitg del llac per vore la forma de vida del Uros.
Viuen sobre el llac, les illes estan formades per canyes i la base de l'illa flotant són arrels que fan que l'illa no s'enfone. Estan enganxades amb unes ancles primitives per a evitar el desplaçament d'aquestes.



Dona prou impressió al xafar, donat que s'enfona. Ahí dalt podeu veure a Pilarin i Sama junt a dos periodistes de la revista chilena "Viajeras", posant en una cabana típica anomenada totora.









Després hem anat a la illa Taquile, on "simpàtics" habitants ens han rebut al crit de "un solesito" per cada foto que ens feiem en ells... i sense foto.



Ací la troupe al complet posant amb dos espontànies.



La vista des de l'illa es preciosa, es veu bona part de l'extensió del llac.

Ale, demà cap a Cuzco.

Ací ens teniu a tots juntets al canyó del Colca.
Es, junt al Cotahuasi (també al Perú), el més fons del món.
Per a que es feu una idea, es el doble de fons que el Gran Cañón del Colorado.





Al mirador de la creu del Condor, al Canyò del Colca, hem vist, obviament, Cóndors.

Son unes aus carronyeres, enooormes. Fins 3 metres amb les ales desplegades i 1,2 metres d'altura.

Hem ixit de Chivay a les 6 del matí per voreu. Els pardalets sols ixen pel matí, per la vesprada ja no es tan fàcil vore'ls.




Ací teniu un. De prop es impresionant.




Ací el ponxo i el gorret, que ja son part de la familia.




La profunditat del canyó es de vertigen.



Al canyò podem vore multitud de poblets.




Ací hem dinat... a les 11 del matí. Música inclosa i un buffet per ficar-nos les botes.








A un poblet hem vist dançades típiques. Son un grup d'escolars arreplegant peles per fer un viatge.


La vista es preciosa des de qualsevol mirador del canyò.






I ací tots nosaltres a un mirador.



Un dia més, hem agafat carretera i manta, i ara mateix estem a Puno, a 3800 metres d´altura, on demà farem un viatget al llac Titicaca.
El llac Titicaca es el llac situat a més altura del mon.

Sí, anem fent records d'altura, hui hem arribat a 4900 metres d'altura de camí a Puno.

Gràcies a tots per seguir-nos. Vos llegim a diari.

Demà més.

Ara estem a Chivay, hem pujat fins 4900 metres d'altura i hem vist pel camí, alpaques, llames (si es que es diu així) i anecs peruans.

El soroche o mal d'altura no ens ha afectat massa, sols unes quantes bocanades de tant en tant.

Hem vist la muntanya on naix el riu Amazonas.

Ens hem comprat un pontxo i un sombreret.

Ací la meva xicona s'ha fet una foto en una guapíssima peruaneta.

Ací ens teniu en els banys termals. A un 30º, 32º se està de categoria, fora fa un fred que pela i dins estàs en la glòria.

PD: Volem donar un pésam als familiars de les victimes de l'avió Spanair. Esperem es prenguem mesures per evitar que torne a pasar.

Aci teniu unes estampes tipiques del Peru que es poden vore des de qualsevol lloc d'Arequipa











El transit es caotic, una ciutat amb 1.200.000 habitants i no te semafors. Tampoc hi ha practicament policia per regular el trafic.












Pel mati ens hem recorregut moltes i variades parts d'Arequipa, miradors des de on es podia vore llocs preciosos, barris, camps de cultius. Arequipa es posiblement la ciutat mes espanyolitzada del Peru.






Aixo que podeu vore al darrere son els conills del Peru, son una mescla entre conillets d'indies i aspecte de rateta. Son animalets adorables, molt bonics...



















I ROSTIDETS, ESTAN DE PUTA MARE!!!





El dinar per a no perdre costums, a "tutipleins" per 4 gallets mal contats.
Camarons del tamany d'un puny, conillets, pimentos picants tipics, picaeta a la gana.
Tot aixo a una Picanteria d'Arequipa











Per la vesprada hem vist el convent de Santa Catalina.




La coca al pais es de consum habitual i fins i tot fan festivals (vamos, que es una fiessstaaaa)






Hem carregat "un poc de coca" infusions, gal·letes, i algunes fulletes a la gana.




Per desgracia, les fulles de coca no pasen aduana.


Dema ens en anem cap a Chivai, no se si tindrem internete o si podre pujar-ho pel mobil. Ho intentarem.

PD: dema toca banys termals a Chivai. Si es que aço es un patiment diari.