
Per fi, el gran dia. La visita al Machu Picchu, la ciutat inca abandonada.
Amagada durant segles per la selva i descoberta oficialment en 1911.
Ahí estem, en la vista típica del Machu Picchu... i nosaltres posant.
Darrere està el Wayna Picchu, es la formació que aparenta la cara de un inca tombada.
Pues be... hem pujat DALT DE TOT, a la muntanya més gran que apareix al fons.
Autènticament espectacular, unes vistes de vertigen i un sender estret i pel mitg de plantes selvàtiques (i animalicos).
Hem fet sort per que sols poden pujar dos grups de 200 persones i ens hem alçat a les 3:30 del matí per a ser els primers. Per a fer-se una idea, al Machu Picchu entra una mitja diaria de 3500 persones.
Després hem fet el recorregut complet, complet, complet, complet al Machu Picchu. Ho hem vist tot, tot, tot, tot... i estem baldats, baldats, baldats, baldaaaaaaaaaaaaats.

Ací una vista des de la pujada al Wayna Picchu.

Des de ací la vista... enorme.

Els quatre al Wayna Picchu, es pot veure la ciutadel·la. Estem a mitat de camí del punt més alt del Wayna Pichu.

Juan posant.
Ficar-se dret a aquesta part, feia tremolar les cames.
Ací estavem els quatre al punt més alt, de la muntanya més alta, del lloc més alt... (etc).

Una vista general d'una part del Machu Picchu.

Acò és l'altar del Machu Picchu, el lloc més important.

Ací tenim de fons la cara de l'inca

Demà cap a Cuzco.
Salutacions a tots i gràcies per escriure, vos llegim a diari.



















































