Últim dia. Despedida

Istambul

Com tot el que es bo, s'acaba prompte, ja hem finalitzat l'aventureta per terres otomanes.
Ací pujarem l'últim dia de viatge recorrent Istambul per vore els Museus Arqueològics, el Palau Topkapi, una última visiteta al Basar de les espècies i finalment un creueret romàntic pel Bosforo per finalitzar com cal un viatge.





Abans de posar la resta de les fotos, puge aquesta d'un "mix" dels tipics plats de "picaeta" turcs, que com be deia el meu tio Domingo, això encara no ho havíem descrit.

El menjar es molt especiat i els sabors molt... especials. Algunes coses estan bones i tot, jeje, sobre tot els Döner de corder... mmmm.



Comentar que no vaig trobar el tipic Kebap d'Espanya a cap lloc, però sí que vaig trobar el enrrolladet de corder (döner) que res te a vore amb el d'Espanya, això es corder i no el "veges-tu-a-saber-que-collons-es" Espanyol.


Ací baix una foto de l'habitació de l'hotel a Istanbul. La veritat es que els hotels han estat de luxe.
Quatre i cinc estrel·les durant tot el viatge en hotels espectaculars i això que pensava que el circuït seria un poc més "cutre" que l'hotel d'Istanbul.



Per a començar el dia, anàrem en primer lloc als museus arqueològics d'Istanbul per vore si ens culturitzàvem un poc.
La varietat estava servida amb peces de civilitzacions que comprenien períodes entre el segle 8 abans de crist als segles sext després de crist... pam dalt pam baix, que tampoc anàvem a fer una classe d'historia, recollons.
Cultures hittites, egipcies, bizantines, otomanes...








Ací baix, fora dels museus, podíem vore peces escampades per tot arreu.






Dinarem a un bar prou típic, sentadets al terra i amb menjar tipiquisisisim turc.


Mira tu que guapos els dos.



Menjant un Kebap Alexander... estava prou bo i tot. Era una mescla de carn de corder, tomaca, pa de pita, iogurt, i un parell de verduretes, entre elles un vitet que picava com un dimoni.


Al palau Topkapi ens hem anat després de dinar


Vistes al Bósforo des del palau. Hi ha que vore com vivia el tio collons de Soliman "el Magnífico"





Una de les vistes des de l'interior.


Per últim, volteta en barca pel Bósforo mentres el sol es posava.

Vistes a la torre Gálata.


Posant.


Vistes des de el barco.


Bo, punt i seguit fins el pròxim viatge, sempre que siga possible clar :-)
Gracies a tots per seguir-nos.
Fins ara.

La Capadocia

La Capadocia

Huí la matinada ha estat d'escàndalo. A les 5:15 ens han arreplegat per anar-nos-en en l'excursió en globo per la Capadocia, sobrevolant les seves famoses formacions. Mu xulo mu xulo mu xulo, tu.

Ací baix els dos pollets. Hem pujat fins uns 500-600 metres d'altura.

L'aterratge ha estat d'eixos que marquen època. Feia prou de vent i la xicona que conduïa (dona tenia que ser) ha intentat aparcar el carromato a la voreta d'un preciós barranc. No cal dir que per poc ens esconyem. Sort que ha alçat el vol a temps i ha esquivat una xicoteta muntanyeta al davant o havera fet sopeta.

Ha intentat, al poc, d'aterrar podant un parell d'arbres i finalment ho ha aconseguit amb un camp obert pegant uns quans bots amb la cistella pel camp... Iee per repetir tu, ahi ens tens als dos en una cara de felicitat i en una xuleria que pa qué.

Després de desdejunar hem fet camí per vore des de terra les distintes formacions de la Capadocia. Ací vos fiquem les més representatives.

Al museu al aire lliure de Göreme podem vore a la meua xicota embellint el paisatge.

İ ací a un altre estropeant la que podria ser una bonica foto.

Ací baix veiem el 'monestir' dels frares que vivien ací.

Un altre lloc digne de comentar es el vall de Pasabag on podem vore les 'chimeneies encantades' formacions naturals de pedra espectaculars.

Ací la típica foto de 'busca a Wally':

İ Ací la típica foto del monet que se'n puja a tot el que siga pujable... o no.

Per poder pujar fins ahí dalt, es tenia que escalar la pared interior.


İ ací la meva xicona des de una de les formacions excavades.




També, i amb açò ens despedim per hui, hem anat a vore el castell de Urichis... Urech... Urgr... bo sigual, quan tinga una estoneta em fique a buscar el nom del castellet dels collons:

Les vistes molt boniques i des de dalt, donava impresió i tot. Ja veus tu que cosa.

Hem arribat a l'hotel d'İstambul en aquestos moments i ens anem a dormir que demà ens espera un dia mogudet.

Ale demà més i millor.

Salutacions a tots i als nous lectors, que ja els agafaré per davant.

PD: Ens heu pillat, però es que necesitavem fotos per omplir l'altre dia i Chelva dona molt de joc.

Konya i la Capadocia

Konya i la Capadocia


Hui hem anat a vore el mausoleo de Mevlana fundador de la seva propia orde a la ciutat de Konya.
Després hem fet marxa cap a la Capadocia, pasant per un kervansaray, posta de comerciants on paraven per descansar els camells.

Després ja en la Capadocia, hem visitat una de les ciutats subterranies usades com a refugi.

Ací estem a l'entrada del mausoleo de Mevlana.




Ací baix al Kervansaray




Dalt la meva xicona posant des d'una finestra.



Ja a la Capadocia hem vist una de les ciutats construides baix terra.






Els pasadissos son extremadament menuts, quasi has d'anar sentat per poder pasar per ells.




Per últim hem anat a un taller d'alfombres







L'alfombra del quadre costava 15.000 euros... cagate lorito. Hem dit que ens l'enrrollara per regal.

Ara ens anem a sopar i fer un banyet turc, que hem de descansar per demà, ja que tenim passeıg en globus a la matinada per la Capadocia i després visitar-la al complet per terra.

Aaaale pues, demà més i millor.

Salutacions a tots.

Pamukkale

Pamukkale

Recordar-vos que hui hem fet dos entrades al blog amb les fotos del dia d'ahir on no va ser possible actualitzar el blog.


Hui tocava visita a Pamukkale on hem escomençat visitant la necropolis de la hierápolis, per després visitar les cascades de cotó.
La hierápolis va ser construïda junt a les cascades per considerarse l'aigua d'aquestes, curativa.

Ací baix estem els dos al davant d'una de les entrades a una tomba de la necrópolis.



İ Ací a la carretera de les columnes, que va arribar a medir 2 kılòmetres de llargaria.




Després baixarem a les cascades de cotó. Formacions de calç.
Podiem entrar a banyar-nos els peuets. L'aigua estava calenteta i el pis esbarós.





Ací baıx la vista d'aquestes des de un lateral.


La veritat es que pareix neu.

La meva xicona posant com sols ella sap fer... guapaaaa!!!!


İ ací dalt, un projecte de xícle.



L'aigua queia per les parets... que gustet donava posar-se baix... mmmmm...




Quin monument casundena, i les cascades al darrere també, clar.


Donar-vos les gràcies a tots per llegır-nos i per escriure. Ho llegim sempre que podem.

A la meva germana dir-li que 'cuidao' amb els vietnamites i que no accepte caramels dels desconeguts, sobretot si abanç han vist el passaport de Juan. Xiqueta estic passant-les putes per escriure amb el teclat turc, com per saver com collons es el vietnamita.

Al sogro dir-li que Teruel per al any que ve... o a l'altre...

Als meus pares dır-los que menjem de puta mare i ens ho passem de lujo.
Tio m'alegre que t'agraden les a-fotos, jeje.

Mariola, no ens hem perdut de miracle al Gran Bazar, això es més gran que un dia sense pa.

Gemma, feliç 28 aniversari (so huelaca) de part dels dos per si demà ens es impossible connectar-nos i prepareu-vos els dos per vore també 'pedres' a Roma, jejeje.


Ale demà més i millor.

Éfeso

Éfeso

Penjem huí les fotos d'ahir per no poder haver-ho fet al no haver connexió USB a l'hotel.

Anarem primer que res a la pretesa com última morada de la Verge Maria, la historıa es tan curiosa com surealista, ja la contarem en un altra ocasió.

Aquesta es l'entrada a la casa:




Després i baix un calor sufocant ens anarem a les ruïnes d'Éfeso.
Baix tenim l'entrada a la biblioteca de Celsio, prou impresionant vista des de baix.



İ ací baix encara en Éfeso, tenim el teatre, construit per 25.000 persones, una décima part dels habitants de lèpoca.







Després anarem a les ruïnes de l'esglesia de San Juan Evangelista.
Teniu ací a la meva xicona on va ser la seva tomba.




İ ací els dos pollets a l'ombra






Açò es una pila per batejar pel ritus ortodoxe... d'haver estat plena d'aigua i en un parellet de detallets més, ara seriem ortodoxes... muahahahaha!!.





I ací baix estic jo fent un homenatge al que queda del temple d'Artemisa, guardant el respecte i solemnıtat que em caracteritza.


Artemisa, ieja ieja iiieeeeejaaa!!!


İ Ací baix a l'hotel de 5 estrel.les on dormirem en Pamukkale. No ens podem queixar.