Per fi, el gran dia. La visita al Machu Picchu, la ciutat inca abandonada.
Amagada durant segles per la selva i descoberta oficialment en 1911.
Ahí estem, en la vista típica del Machu Picchu... i nosaltres posant.
Darrere està el Wayna Picchu, es la formació que aparenta la cara de un inca tombada.
Pues be... hem pujat DALT DE TOT, a la muntanya més gran que apareix al fons.
Autènticament espectacular, unes vistes de vertigen i un sender estret i pel mitg de plantes selvàtiques (i animalicos).
Hem fet sort per que sols poden pujar dos grups de 200 persones i ens hem alçat a les 3:30 del matí per a ser els primers. Per a fer-se una idea, al Machu Picchu entra una mitja diaria de 3500 persones.
Després hem fet el recorregut complet, complet, complet, complet al Machu Picchu. Ho hem vist tot, tot, tot, tot... i estem baldats, baldats, baldats, baldaaaaaaaaaaaaats.
Ací una vista des de la pujada al Wayna Picchu.
Des de ací la vista... enorme.
Els quatre al Wayna Picchu, es pot veure la ciutadel·la. Estem a mitat de camí del punt més alt del Wayna Pichu.
Juan posant.
Ficar-se dret a aquesta part, feia tremolar les cames.
Ací estavem els quatre al punt més alt, de la muntanya més alta, del lloc més alt... (etc).
Una vista general d'una part del Machu Picchu.
Acò és l'altar del Machu Picchu, el lloc més important.
Ací tenim de fons la cara de l'inca
Demà cap a Cuzco.
Salutacions a tots i gràcies per escriure, vos llegim a diari.
7 comentaris:
Hola bonicos: Tenim moltes ganes de veure-vos. El pare diu que l´altre viatge anirem amb vosaltres. Això no pot ser tants dies sense donar-vos un "BESSET". passeu-ho molt bé i aneu amb cura amb tot. Tot el que estem veient ens agrada moltíssim. Fins prompte. Els pares.
Me tiemblan las piernas como a Rambo al ver esas impresionantes fotos a tan gran altura.Si yo cuando me subo a una silla para cambiar una bombilla, parezco un flan.... no digo ná!!
Tendreís que ir preparando las maletas para el regreso... nosotros por aquí ya vamos preparando la tarta para el "cumple".
Bueno, como yo no tengo nada mas que hacer .... men vaig a peixcar.
B7x4
Ché, en dos palabras, IM-PRESIONANTE¡¡¡¡¡¡¡ En la vida me habia dado vértigo una foto. La realidad tampoco, así que o estoy mayor, o el machupichu es la pera.
Que barbaridad.
Cristina ya está en Reading. El tomate, a buen recaudo en la nevera. Tenemos muchísimas ganas de veros, y que nos conteis de viva voz las aventuras. Yo creo que el Machupichu me lo contais, porque entre el madrugón, la marcha palicera, la altura y los picos, creo que no me atrevo. ¡Hasta pronto, Indianas. Muchísimos besos
Per fi el gran dia!!!
Tanta espera pa aixó??? Pues si en Sueca tenim la muntanyeta del Sants i no hem anat a vorela??? Aixó si que dona vértigo!!!
A part bromes, el paisatge es super bonico, ahí si que esteu en mig de la natura, i pensar que després de tants anys tot continua igual com fa segles. ¿Com ha portat Rosa Mª caminar tant? Quan vingau tindrem que anar la ruta del colesterol pa que no pergueu el ritme.
Estem desitjant vorevos, pa que ens conteu de la vostra veu tot el viatge, perque si les fotos son realment boniques, lo que ens contareu serà una pasà.
Molts besets a tots.
¡¡Recollonsss!! tot el día de cara al www.ventdexaloc.i coma, i sense poder voren de noves. Que sa trencát la maquineta o qué?
Jó que volía vore panxitos que de per açí no sen veuen, i mira que mos faréu patir.Bueno lo dels panxitos es broma, volíem vorevos a vosaltres.
B7s x 4.
QUE MERAVELLA... estem esperant impacients les batalletes que heu visgut. les fotos de hui son... impresionants!! ale, ja vos queda poc. Estareu fets uns "flanins" eh? caminar cara amunt al machu pichu....i després ens queixem (eh, Rosa Mª)correr 3 minuts en la batuka... o fer step. ¡¡¡¡aiii...
ah, per cert, com que a la altura que esteu en Machupichu, esteu en mánega curta??? que no feia fred?
Ale, bona nit (o bona vesprada) i hasta demá. un besset.
Enhorabona als viatgers,
(estic intentant enviar un comentari, massa tard, però fa uns dies no vaig poder, no sé per qué, i vaig esriure un email a Pilar)
Un viatge meravellós!. ¡El Wayna Picchu és el lloc on es varen filmar els primers minuts de pujada de "Aguirre o la cólera de Dios"! A mi també em varen tremolar les cames en algunes parts, però val la pena! Segur que heu passat un dia perfecte!
Salut per a tots, i bon viatge de tornada, esperem que la familia de Cusco i Lima vos haja ajudat!
MOISES D´Alcoi i ZULEMA de Cusco
(¡quina mescolança. eh!)
Publica un comentari a l'entrada