Recordar-vos que hui hem fet dos entrades al blog amb les fotos del dia d'ahir on no va ser possible actualitzar el blog.
Hui tocava visita a Pamukkale on hem escomençat visitant la necropolis de la hierápolis, per després visitar les cascades de cotó.
La hierápolis va ser construïda junt a les cascades per considerarse l'aigua d'aquestes, curativa.
Ací baix estem els dos al davant d'una de les entrades a una tomba de la necrópolis.
İ Ací a la carretera de les columnes, que va arribar a medir 2 kılòmetres de llargaria.
Després baixarem a les cascades de cotó. Formacions de calç.
Podiem entrar a banyar-nos els peuets. L'aigua estava calenteta i el pis esbarós.
Ací baıx la vista d'aquestes des de un lateral.
La veritat es que pareix neu.
La meva xicona posant com sols ella sap fer... guapaaaa!!!!
İ ací dalt, un projecte de xícle.
L'aigua queia per les parets... que gustet donava posar-se baix... mmmmm...
Quin monument casundena, i les cascades al darrere també, clar.
Donar-vos les gràcies a tots per llegır-nos i per escriure. Ho llegim sempre que podem.
A la meva germana dir-li que 'cuidao' amb els vietnamites i que no accepte caramels dels desconeguts, sobretot si abanç han vist el passaport de Juan. Xiqueta estic passant-les putes per escriure amb el teclat turc, com per saver com collons es el vietnamita.
Al sogro dir-li que Teruel per al any que ve... o a l'altre...
Als meus pares dır-los que menjem de puta mare i ens ho passem de lujo.
Tio m'alegre que t'agraden les a-fotos, jeje.
Mariola, no ens hem perdut de miracle al Gran Bazar, això es més gran que un dia sense pa.
Gemma, feliç 28 aniversari (so huelaca) de part dels dos per si demà ens es impossible connectar-nos i prepareu-vos els dos per vore també 'pedres' a Roma, jejeje.
Ale demà més i millor.
3 comentaris:
Ché, jó sabía que el tío Coto era mol ríc, pero lo que jó no sabía, es que també tenía catarates i tot en eixe póble.
Bó que seguiu pasanseu tan bé com fins ara.
Bessets
Sama! Poses de revista!
Bé, xiquets, estem a Siem Reap (Camboia). I estic pensant en portar-vos de regal alguna coseta per a menjar. per exemple tarantules o cucaratxes fregidetes, que pareixien bones bones. Au, un besot.
Pilar i Juan.
(Tete, el passaport de Juan el tenim amagadet)
Qué xulo!! i Gràcies per felicitar- me l´aniversari. Jo huelaaa... ehem ehem... no vull dir res,no creus? Hi ha molt de turista per alli o que? ale, a seguir veient coses i a fer fotos. Vos seguim tots els dies. un abraçadeta. I... Rosa Mª el teu braç contrasta i tot en la cascada eixa, eh?? no estás tan blanca com creus, jejejejej .
Publica un comentari a l'entrada